Les contramesures d'UAV es divideixen en defensa activa i passiva, la primera destrueix l'UAV per interferències, incloses interferències electròniques, làser, etc. Aquest últim utilitza detecció i alerta primerenca, incloent radar, fotoelèctric, etc. Cadascun té els seus propis avantatges i desavantatges. L'elecció depèn de les necessitats i escenaris de defensa. A continuació es presenta una explicació detallada dels principis dels dos tipus de tecnologies de defensa:
Principi de tecnologia de defensa activa
Els sistemes de defensa activa estan dissenyats per atacar els drons invasors bloquejant-los o destruint-los directament. Aquests sistemes solen incloure embussos electrònics, armes làser, armes d'energia dirigida i mitjans de matança dura com ara míssils i interceptors.
1. Interferència electrònica: mitjançant l'emissió d'una freqüència específica de senyals electromagnètics, interfereix en la comunicació entre el dron i l'estació de control terrestre, de manera que el drone no pot rebre instruccions, perdent així la capacitat de volar. Aquesta tècnica té els avantatges d'un funcionament senzill i un baix cost, però la distància i l'efecte d'interferència es veuen molt afectats pels factors ambientals.
2. Armes làser: utilitzeu raigs làser d'alta energia per destruir directament els drons. La vaga làser té les característiques d'alta velocitat i alta precisió, però el cost és elevat i els requisits tècnics de l'operador són estrictes.
3. Armes d'energia dirigida: semblants a les armes làser, però poden utilitzar un tipus diferent de feix d'energia (com ara microones o ones mil·límetres) per destruir o desactivar el dron.
4. Matar dur significa: com ara míssils i interceptors, que destrueixen drons per impacte directe o explosió. Aquest enfocament s'utilitza sovint per a la protecció d'objectius d'alt valor o àrees importants, però és costós i pot causar danys col·laterals.
L'avantatge dels sistemes de defensa activa és que poden identificar i respondre ràpidament a les amenaces dels drons, eliminant directament els possibles riscos de seguretat en bloquejar o destruir els drons enemics. Tanmateix, també tenen alguns inconvenients, com ara l'alt cost, el risc de foc amic i problemes legals i ètics.
Principi de tecnologia de defensa passiva
Els sistemes de defensa passiva responen a les amenaces dels drons mitjançant la detecció i l'alerta primerenca, en lloc d'un atac directe. Aquests sistemes inclouen radars, fotodetectors, sensors acústics i equips de monitorització del senyal.
1. Radar: Mitjançant la transmissió i recepció d'ones electromagnètiques per detectar la presència i localització dels drons. El sistema de radar té un abast de detecció llarg i una gran precisió, però pot veure's afectat per factors com el clima i el terreny.
2. Fotodetector: ús de principis òptics per detectar la presència i localització de drons. Els fotodetectors habituals inclouen càmeres i sensors infrarojos, que poden controlar el moviment dels drons en temps real i emetre avisos primerencs.
3. Sensors acústics: detecten la presència de drons detectant les ones sonores que es generen quan volen. Els sensors acústics tenen els avantatges d'un baix cost i un desplegament fàcil, però la distància i la precisió de detecció es poden veure afectades per factors com el soroll ambiental i el terreny.
4. Equips de monitorització del senyal: Supervisant el senyal de comunicació entre el drone i el comandament a distància per detectar-ne la presència i ubicació. Aquests dispositius poden cobrir una àmplia gamma de freqüències i identificar les característiques del senyal del drone, com ara la freqüència, l'angle i la distància.
Els avantatges dels sistemes de defensa passiva són el baix risc, la rendibilitat i el compliment legal. Responen a les amenaces dels drons mitjançant el seguiment i l'alerta primerenca, no el sabotatge directe, de manera que el risc de foc amic i danys col·laterals és baix. Al mateix temps, en comparació amb els sistemes de defensa activa, els sistemes de defensa passiva tenen costos operatius més baixos i són adequats per a un desplegament a llarg termini i una cobertura a gran escala. Tanmateix, els sistemes de defensa passiva també tenen alguns inconvenients, com ara la resposta retardada, la dependència de mesures de seguiment i la complexitat tècnica.
En resum, els sistemes de defensa activa i de defensa passiva tenen avantatges i inconvenients, i l'elecció específica s'ha de determinar segons les necessitats i els escenaris de defensa. La defensa activa és aplicable a la protecció d'objectius d'alt risc i d'alt valor i pot eliminar directament les amenaces. La defensa passiva, d'altra banda, és adequada per a una àmplia cobertura i un seguiment a llarg termini, proporcionant capacitats d'alerta primerenca contínua.
